L'arbitratge sobre la composició de la taula de negociació dona la raó al sindicalistes de la UGT i, per tant, la majòria la tindran els sindicalistes de sempre (7 delegats per part de Ugt, Ccoo i Sit - 5 delegats per part del Comitè de conveni).
D'aquesta manera, els treballadors i les treballadores només podrem comptar amb la nostra propia força per aconseguir un bon conveni (sigui a través de tirar enrere acords que no ens agradin mitjançant una Assamblea general o sigui tornan a mobilitzar-nos per millorar les propostes de conveni de la Direcció).
Com a anécdota sempre quedarà veure que ens les al·legacions per l'arbitratge, la Direcció de TMB presenta diferents argumentacions per que li donin la raó als sindicalistes de la UGT. A aquestes altures de la vida, tampoc anem a dir que ens sopren.
domingo 25 de mayo de 2008
L'arbitratge dona la raó als sindicalistes de la UGT i, per tant, els treballadors/es només podrem comptar amb la nostra propia força
jueves 15 de mayo de 2008
miércoles 14 de mayo de 2008
El diable sobre rodes per Andreu Barnils a Vilaweb
La història és bèstia, antiga i coneguda: l'any 2004 Transports Municipals de Barcelona (TMB) va acusar el conductor d'autobusos Pablo Díez d'haver robat 1,10 euros, l'import d'un bitllet. El senyor Díez ho va negar. L'empresa va amenaçar d'acomiadar-lo. Díez va continuar negant el robatori. L'empresa, presidida aleshores per Xavier Casas, va suggerir-li que acceptés la falta i que, en canvi, únicament l'expulsarien per sis mesos. Això sí, perdria l'antiguitat, l'horari i una part del sou. Díez es va mantenir ferm. I sí, sí, el van acomiadar per un suposat robatori d'euro amb deu. L´ultim dia de feina Pablo Díez va fer la seva ruta habitual, va deixar l'autobús a la cotxera i va apagar el motor. En acabat, no va tornar a casa. I ca: Pablo Díez, encara vestit amb l'uniforme d'empresa i amb la carta d'acomiadament a la butxaca, se'n va anar a Montjuïc, va escollir un arbre i es va penjar.
Que bèstia, la vida, a vegades.
Ara que la vaga d'autobusos de Barcelona ja s'ha acabat convé de recordar aquest greu, gravíssim, incident, per comprendre millor per què la vaga ha tingut una certa agror. Tots hem vist la mala bava continguda que ha circulat. Venia de lluny i tenia un nom: Pablo Díez. Aquestes coses pesen. I pesen els detalls. Segons que explica el llibre 'Pablo Díez: la otra cara de TMB', escrit per Carmen de Celis Ullán, cap responsable de TMB no va anar a l'enterrament. Es veu que aquell dia inauguraven el Trambaix.
Que bèstia, TMB, a vegades.
Sabíem això de l'agror, però no l'humor, negre, que també s'ha vessat durant la vaga. L'acudit que circulava entre els conductors era el següent: 'Ara que hem aconseguit els dos dies de festa, amb qui els passarem bé?' Efectivament, durant la vaga, més d'un conductor, i de dos, s'ha trobat que la dona l'ha deixat, l'ha abandonat. Les parelles no han aguantat que els conductors es llevessin a les tres de la matinada per anar a les cotxeres a frenar esquirols. No han suportat que no arribessin fins 19 hores més tard, passades les deu del vespre, després d'assistir a l'assemblea. No, no han suportat que, a fi de mes, el sou arribés retallat, o que no arribés. La vaga ha destapat tensions antigues, i tot ha petat.
Que bèsties, les parelles, a vegades.
El periodista Joaquín Roglán, de La Vanguardia, va publicar a mitja vaga un article, més val no recordar-ne el títol, en què reproduïa els comentaris penjats en un bloc d'internet contraris a la vaga. Res a dir. Però resulta que va deixar escrits els telèfons mòbils dels capdavanters sindicals animant la gent, enfadada per les molèsties, a trucar-hi perquè hi aboquessin la ira. 'Y a ver qué pasa', reblava Roglán. Quin mestre, Roglán. I que bèstia que La Vanguardia ho publiqués.
Que bèstia, la premsa, a vegades.
'Llevaba 31 años afiliado a UGT. Me borré estos días, sí. Y como mi, demás compañeros que se han borrao. Porque, dónde están los dos sindicatos de la patronal? No están aquí. Los de la patronal sabéis quién són? Los de la UGT y CCOO.' Això es va sentir, entre aplaudiments, en una de les assemblees de conductors. La frase va quedar gravada al documental 'La lluita d'autobusos de conductors de Barcelona continua.' La frase té el seu què. Té el seu què que els representants sindicals d'UGT i CCOO sigui gent que fa anys que no agafa un autobús. Els famosos alliberats. Gent no afectada personalment per si es fan dos dies de festa la setmana, o per si no es fan. No m'estranya, no m'estranya gens ni mica, que des del primer moment els dos peixos grossos es declaressin contraris a la vaga.
Que bèsties, UGT i CCOO, a vegades.
Durant la vaga diuen que sis-cents conductors van agafar la baixa. Per vagància? Potser sí. O potser per por: tots sabien que anar a la vaga reduïa el sou totalment o parcialment, mentre que agafar la baixa els el mantenia. I es veu que tenien hipoteques per a pagar, que aquestes no fan vaga a fi de mes. Que no tothom està disposat a jugar-s'ho tot.
Que bèstia, la por, a vegades.
La vaga d'autobusos de Barcelona, per molt que l'alcalde Hereu i la premsa afí s'hi entestessin, no ens ha pas fet veure uns conductors radicals, violents i agressius. No. Almenys a mi no. A mi, allò que m'ha ensenyat és la nostra pròpia violència: la de la premsa, la de les parelles, la dels alliberats sindicals. La violència muda i soterrada, poc visible, que ens envolta. La violència, si voleu dir-ne així, del sistema. O dit d'una altra manera: el diable, amics, no anava sobre rodes.
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2854482
martes 13 de mayo de 2008
TMB Barcelona: La lucha sirve (por Aniol Santo)
http://www.elmilitante.org/content/view/4662/37/
lunes 12 de mayo de 2008
La revista Catalunya sobre el resultat de la lluita pels dos dies
Guanyar la vaga del bus per guanyar la històriaCom que estem enmig del moment en què passen els fets ens manca perspectiva històrica, però tot i això tenim ben clar que la victòria de les companyes i els companys d’autobusos de Barcelona és i serà un fet que amb els anys s’historiarà.
domingo 11 de mayo de 2008
Recuerda: ojoalconvenio@gmail.com
Puedes enviar sugerencias, propuestas e ideas de tu colectivo de trabajadores de TB para el próximo convenio al email: ojoalconvenio@gmail.com
Todos y todas juntas estamos preparando una Plataforma de Convenio para entregar a la Dirección.
Los compañeros que se han hecho, po el momento, responsables por colectivo son:
-Conductores: Juvé: 650 358 594, Mozos: 635 674 362 y Franco: 645 989 010
-Mecánicos: Cesar: 645 938 656 y David: 627 597 149
-Mantenimiento: Jurio: 696 768 715
-T1: Jordi: 667 753 682
-Técnicos: Andreu: 659 601 877
-Aic’s: Brik: 619 242 850, Barrado: 670 282 686 y Bermejo: 678 890 394
-Personal de patio: Tello: 625 648 487
-Mandos: Crespillo: 635 451 940

